Estimulació Musical

Estimulació Musical

La música es l’ art de conjuntar els sons amb un objectiu estètic per les nostres oïdes. 

No és, només, una activitat artística. La música és també un llenguatge, el més universal de tots, que ha permès comunicar, evocar i reforçar les emocions, les individuals i les col·lectives, des de la Prehistòria, a totes les cultures.

La musicalitat és una capacitat cognitiva superior amb què hem estat dotats els éssers humans (i fins i tot alguns animals!)

Com a funció biològica, és un fenomen de gran complexitat, que implica l’activació de múltiples àrees cerebrals amb una coordinació extremadament elaborada, i que està, tot i això, present des del moment del naixement.

Això ho ha experimentat qualsevol que ha cantat algun cop a un nadó per calmar-lo... Funciona, oi?

Quan encara el nadó no comprèn el significat de les paraules, sí ho fa amb el missatge de que tot està be que pot transmetre una melodia.

Edwin Gordon, pedagog i músic nord-americà (1927-2015), va dedicar la seva vida a investigar les fases evolutives del desenvolupament psicomotor infantil, especialment com aprenen música els nens, en un procés llarg i complex, elaborant la Teoria de l’ Aprenentatge Musical (MLT) i el seu propi mètode d’estimulació musical precoç.

Gordon va arribar a la conclusió de que els nens poden aprendre música de la mateixa manera que aprenem a parlar quan som petits, i ara entendreu perquè.

L’ésser humà aprèn a parlar perquè des del moment en què neix està sentint parlar al seu voltant. A partir dels pocs mesos de vida, el nen és capaç d’imitar els primers sons, inicialment en forma de balbucejos, després de paraules i posteriorment de frases curtes, entorn als 2 anys d’edat.

A partir dels 4 anys, el nen serà capaç de crear les seves pròpies frases, combinant les paraules apreses i donant-li el seu propi significat a la frase. En aquell moment, el nen serà capaç d’ improvisar, de crear a partir de paraules les seves pròpies construccions i mantenir una conversa.

Després d’anys de desenvolupar la seva capacitat de pensar i parlar, als nens se’ls ensenya a escriure i llegir i quan hi ha un ple domini d’ aquestes habilitats, apareix la gramàtica, la teoria de la construcció del llenguatge.

En analogia amb el llenguatge, doncs, la seqüència de l’aprenentatge musical es basa en l’ experiència vivencial de la música i de l’assoliment a través de l’oïda. El nen comença escoltant música, després d’un temps imita, fins a connectar-la amb la veritable comprensió de la lògica interna i ser així capaç d’adjudicar significat a la música que escolta i de produir les seves pròpies idees musicals, que no és una altra cosa que la capacitat d’improvisació musical.

Al final d’aquest procés d’aprenentatge,  el nen tindrà la capacitat de “pensament musical”, mitjançant el qual podrà pensar en música, anticipar o esbrinar com continua una frase musical, imaginar diferents opcions i un plegat de capacitats entorn al llenguatge musical. Aquest pensament musical és el que Gordon anomenà Audiation i és el què confereix de singularitat el seu mètode.


Gordon trenca amb els models d’ensenyament musical més tradicionals, que comencen ensenyant als nens la lectura de les partitures.

Els alumnes que aprenen segons la MLT aprenen a llegir música, també, però només quan han desenvolupat l’habilitat de comprendre allò que estan escoltant. Llegir és més una qüestió de reconèixer que de descodificar. Per això, tocar de memòria mai és un problema, perquè al seu cap escolten per endavant la música que vindrà, en totes les seves dimensions, i és dins d’aquesta escolta interna on s’ha creat el circuit de connexió amb l’ instrument musical.

Si alguna d’aquestes notes s’oblida, es pot substituir amb facilitat per una altra igual de convincent perquè s’és conscient del context.

Estudis de neuroimatge han demostrat que els músics presenten una major densitat de teixit neuronal que els no músics, demostrant que l’entrenament modifica l’estructura cerebral, i la diferència és proporcional al temps d’ensinistrament.

Per tant, l’estimulació musical s’ha d’iniciar quan abans millor, sempre abans dels 3 anys, quan tal com succeeix amb l’aprenentatge dels idiomes, la plasticitat cerebral del nen ens facilita l’ aparició de connexions neuronals a través de l’estimulació de les àrees cerebrals auditives i motores.


En resum, el mètode d’estimulació precoç d’Edwin Gordon desenvoluparà les habilitats musicals innates dels més petits segons l’evolució natural de l’aprenentatge infantil, com si fos l’adquisició d’una llengua materna més.

I la música potencia la memòria, la intel·ligència espacial i matemàtica i el llenguatge, té efectes positius sobre l’estat d’ànim i millora la disciplina. Sembla bo, doncs, encoratjar als pares a desenvolupar amb els seus fills activitats relacionades amb la música pels seus nombrosos beneficis.

En l’estimulació musical precoç la participació dels pares és indispensable però no cal tenir coneixements previs de música.


El mètode d’ Edwin Gordon busca dins el cervell humà la part innata de la musicalitat per extreure-la i potenciar-la, utilitzant la música modal i els ritmes complexes, els que trobem als orígens ancestrals de la música, molt més rics en matisos que la música tonal i els ritmes clàssics.


Els mestres d’ MLT surten al pas de tots i cadascun dels alumnes, manejant multiplicitat d’habilitats y continguts. Així, el més capacitat no s’ avorreix i  el que té una major dificultat no es frustra.

Cada nen troba l’ estímul que necessita per a seqüenciar individualment el seu propi procés pel desenvolupament de cada nova habilitat musical.

« Tornar


Descarregar PDF: grup musical 1.png

Descarregar PDF: grup musical 1.png