Autisme

L´Autisme és un trastorn d’ origen biològic que causa dificultats en:

• el comportament
• la comunicació i 
• la sociabilitat

El cervell de les persones amb TEA (Trastorn Espectre Autista)  processa la informació de manera diferent,  amb motiu d’un  desenvolupament atípic de les complexíssimes xarxes neuronals que participen dels aprenentatges i la conducta.

Encara desconeixem  què provoca aquesta  alteració. Les investigacions més recents  apunten a la genètica como la causa més probable.

En ésser un  trastorn del desenvolupament comença a manifestar-se durant la infància, però les dificultats  de qui ho pateix persisteixen tota  la vida. Aquestes dificultats afecten les següents habilitats:

• Socials: els menuts no miren a les  persones , la resta dels nens no els interessen. No interpreten l´alegria  o la tristesa dels  altres. Prefereixen jocs en solitari . No “mostren” objectes o joguines els altres.
• Comunicatives: les criatures presenten retard en el llenguatge, no imiten, essent habitual la repetició de paraules, parlar de si mateixos en segona o tercera persona i, habitualment, no et retornen el somriure.
• Conductuals: són infants molt rutinaris, no suporten  els canvis i els agraden els jocs repetitius  (fer fileres amb els llàpiços  i amb els  cotxes, encendre i  apagar llums), hipersensibilitat  als sons, al tacte i  a certes textures; ocasionalment  afegeixen una resposta inusual al  dolor i manifesten  moviments  repetitius de mans, peus, cap (anomenades  esterotípies).

FREQÜÈNCIA

És un trastorn freqüent.
En els  darrers anys, degut  a la gran repercussió  que comporta no solament  en nens , també  en  famílies  i amb els resultats dels darrers estudis al respecte, ha augmentat la sensibilització en aquest tema  a  la comunitat  mèdica i a la  població general (mestres d´escola, educadors, etc).

CÓM  IDENTIFICAR-HO

Tot i tenir una causa  orgànica  i  l'elevada sospita en el seu origen genètic , no existeixen marcadors biològics que ens permetin confirmar-ho.
Alhora, la complexitat de les conductes afectades, la variabilitat de la simptomatologia i de la seva gravetat augmenten la dificultat, motiu pel qual es recomanable posar-se en mans d´una persona professional especialitzada i amb experiència, que ajudi a fer-ho.
Podem relacionar una sèrie de signes dalarma freqüents, des dels 18 mesos:

• No assenyalar amb el dit per a demanar allò que  es vol
• Dificultats per a seguir la mirada de l'adult  o no mirar on miren els altres
• Retard en el desenvolupament del llenguatge o regressió (abans feia servir unes paraules que ara no fa servir)
• Falta de joc  funcional amb joguines o presència de formes repetitives de joc  amb objectes  (exemples. alinear, obrir i tancar, encendre i apagar, etc.)
• Absència de joc simbòlic (no juguen a cuinetes, por exemple)
• Falta d’interès en altres nens o germans
• No responen quan se’ls crida
• No imiten ni repeteixen  gestos o accions que altres fan (exemple:  fer ganyotes, aplaudiments).

És a partir d´aquesta edat quan tots aquests signes es farien més evidents donat que la canalla del seu entorn comença a desenvolupar les habilitats socials i s'interessen pel món que els envolta, mentre els  menuts amb TEA tendeixen a aïllar-se.

RECOMANACIONS

No afanyar-se en diagnosticar i davant el dubte, demanar hora amb el servei de pediatria on millor coneixen a la criatura per tal de rebre l'orientació necessària i de la millor manera possible.

Acompanyar amb amor al nen o nena amb autisme, iniciant un viatge amb moments complexes i altres gratificants.  És  important començar a treballar amb la criatura i la seva família, reconduir la criança, aprendre trucs i  estratègies per a una feliç convivència, anant aprenent junts en el camí.

Si voleu conèixer més d’aquests temes us recomanem el blog de la  Dra. María José Mas, neuropediatra  i  autora del blog Neuronas en crecimiento.