Terrors Nocturns

Els terrors nocturns són un tipus de parasòmnia o, el que és el mateix, de trastorn de la son.

Es produeixen, principalment, durant la infància, entre els 4 i 12 anys. Són de caràcter benigne i autolimitat, però la seva espectacularitat sol amoïnar a les families.

Es manifesten de matinada, en forma d’episodis en el que el pacient, normalment un/una nen/nena, es mostra terriblement espantat/espantada i desorientat/desorientada.

Comença a suar i agitar-se, la freqüència cardíaca i respiratòria s’acceleren. S’asseu al llit, fins i tot s’aixeca, amb els ulls oberts, crida i plora, semblant despert; però res més lluny de la realitat: està profundament adormit. 

Les manifestacions són molt cridaneres, molt més que als malsons. Moltes persones poden arribar a mostrar agressivitat.

Passats uns minuts, la persona es calma i torna a adormir-se plàcidament. Al matí següent, no recorda res del succeït.

Es diferencien dels malson en què els terrors nocturns es produeixen a les fases més profundes de son no-REM, mentre que els malsons es donen a la fase REM. Per això la seva distribució al llarg de la nit també es diferent: els terrors nocturns es produeixen dues o tres hores després d’haver-se adormit la persona mentre que els malsons són més propis del final de la nit.  També es diferencien perquè mentre que amb els terrors nocturns existeix una amnèsia total de l’episodi, els malsons se solen recordar, al menys parcialment.

Com reaccionar davant un terror nocturn?

La millor manera és:

• Eesperar a que passi, fent costat a qui ho pateix per assegurar-se que no pren mal en agitar-se.
• No cal parlar-hi ni intentar raonar; serà més efectiu el contacte físic, abraçar-los (si es deixen) per reconfortar-los.
• És millor no intentar despertar-lo, ja que en trobar-se en fases profundes del son, els intents solen ser infructuosos i correm el risc, si es desperta, la persona senti confusió i desorientació, alhora, després li costi tranquil·litzar-se i tornar-se a adormir

Els terrors nocturns no tenen tractament, però podem contribuir a reduir la seva freqüència amb bons hàbits higiènics:

• una bona rutina a l’hora d’anar a dormir
• reduir l’estrés i assegurar que el nen no es cansa massa
• evitant que es vagi a dormir massa tard.
• també pot resultar eficaç reduir el consum de greixos en el sopar.

La manca de son crònic és el principal desencadenant de parasòmnies.

En casos molt severs i tenint en compte que els terrors nocturns tendeixen a donar-se més o menys cap a la mateixa hora, es pot optar per fer despertars programats, uns 15 o 30 minuts abans de l’hora a la que se sol produir-se el fenomen. D’aquesta manera, s’ eviten un número important d’aquests.

Els terrors nocturns, con hem dit, són de caràcter benigne i autolimitat. A mida que madura el sistema nerviós central tendeixen a desaparèixer.

Si els episodis, però, es produeixen a diari durant un període molt prolongat, o molts episodis durant la mateixa nit, cal consultar pediatria, ja que poden existir situacions mèdiques que els afavoreixin. Caldria fer una avaluació clínica i un diagnòstic diferencial amb altres entitats.