Persones amb sord-ceguesa
Les persones sord-cegues celebren el seu dia.
Aprofitem per conèixer-los i escoltar-los en la lluita pels seus drets i la seva inclusió social.
La Hellen Keller és l’exemple que reconeixem a través de les pel·lícules i del seu activisme.Aquests dies es celebra a Benidorm l’11è Congrés Mundial de persones amb Sord-ceguesa que porta el seu nom.
En aquest Congrés les persones sord-cegues tenen la paraula, són les protagonistes i comparteixen experiències i lluites per a desenvolupar el seu potencial vital.
La sord-ceguesa és una discapacitat que resulta de la combinació d’un dèficit auditiu i visual en un grau tan sever que aquests sentits no poden compensar-se l’un a l’altre.
No hi ha dos persones sord-cegues iguals però totes tenen en comú que aquesta discapacitat afecta la vida social, la comunicació, l’accés a la informació, l’orientació i la capacitat de moure’s lliurement i de forma segura.
Per compensar la ceguesa i la sordesa el sentit del tacte es converteix en molt important.
La severitat de la sord-ceguesa depèn del moment d’inici de cada dèficit especialment si va ser abans de l’adquisició de la comunicació i del llenguatge, de si és genètic o adquirit, del grau de ceguesa i de sordesa, de si és estable o progressiva, o de si s’acompanya d’algun altre dèficit.
Les persones sord-cegues tenen necessitats molt variades depenen de les seves característiques. Per a totes el tacte és un sentit bàsic.
Moltes de les persones sord-cegues comuniquen amb una adaptació tàctil de la llengua de signes en que la persona sord-cega segueix amb les mans els signes del seu interlocutor. Algunes poden llegir en Braille amb els dits. I volen fer saber que el seu bastó blanc amb línies vermelles és el que les identifica.
Si voleu més informació:
« Tornar