Nens amb altes capacitats

Un 3-5% de la població té altes capacitats. És important el diagnòstic precoç dels nens per garantir les adaptacions que precisen a la seva educació. D’altra manera, poden patir fracàs escolar i trastorns, inclús a l’edat adulta, d’ ansietat i depressió. La llei els considera des de 2006 alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Ser diferent acostuma a ser un problema. I els nens amb altes capacitats ho són molt.

A la majoria dels “normals” ens costa comprendre als superdotats, que en diuen. I és que ells no només pensen més de pressa; també pensen diferent.

El cervell dels nens amb altes capacitats s’ha estudiat mitjançant proves que mesuren l’activitat de les neurones. S’ha vist que ells, quan parlen, escolten música, miren números o interpreten un to de veu o el gest d’un company d’escola, s’activen moltes àrees cerebrals diferents, moltes més que a la resta dels cervells. I això vol dir que tenen milions de connexions entre neurones més, que els permeten relacionar la música amb el llenguatge, amb la memòria a llarg termini, amb el raonament matemàtic i abstracte, amb la tridimensionalitat...

Entre un 3 i un 5% de la població té altes capacitats. Molts d’ells - entre un 60 i un 80% - tindran fracàs escolar i trastorns d’ansietat i depressius si no són detectats a temps.

Saber detectar-ho és clau, doncs, pel correcte desenvolupament a les esferes emocional, educativa i laboral d’aquests nens.

Els nens amb altes capacitats mostren alguns trets característics que han de dur a les famílies a consultar a l’escola o al pediatra:

* Pensen i aprenen ràpid, i tenen molt bona memòria. A vegades saben “coses que ningú els ha ensenyat” i és perquè aprenen sols (a llegir, a escriure, a sumar...)

* Tenen un alt nivell d’activació, mental i físic, semblant a vegades hiperactius o amb manca d’atenció, ja que tenen molts interessos alhora. Mostren dificultats per a conciliar la son.

* S’ empipen amb facilitat. Són molt sensibles i susceptibles. I ho són perquè hi veuen molt més enllà de les nostres paraules o els nostres gestos.

* Són molt despistats. Poden anar a l’escola amb un mitjó de cada color, perquè mentre es vesteixen estan pensant alhora en moltes coses.

* Se saben incompresos: no entenen com no podem entendre’ls... Per ells, un gra de sorra és veritablement una muntanya. Una muntanya que la resta no sabem veure.

* Mostren una gran sensibilitat i intensitat de resposta emocional, que els duu a dramatitzar-ho tot.

* Qüestionen sovint les normes i l’autoritat, derivant en problemes de conducta a l’escola i a casa.

* Són imaginatius, pregunten molt i tenen un sentit de l’ humor especial.

* Tenen baixa tolerància al fracàs i les crítiques.

* Tenen un elevat sentit de la justícia i la lògica.

* Tenen baixa autoestima i se reconeixen diferents.

* Reclamen autonomia, inclús a edats molt precoces.

Els nens amb aquests trets haurien de ser valorats pels equips psicopedagògics de l’escola per tal que puguin rebre el suport emocional i l’adaptació curricular adient. Els nens amb altes capacitats tenen unes necessitats educatives diferents perquè en aprendre més de pressa, poden avorrir-se a classe i desmotivar-se. Però també tenen unes necessitats emocionals particulars: s’ha de comprendre la seva susceptibilitat i sensibilitat especials i saber excusar els seus comentaris a vegades melodramàtics, a vegades irreverents.

L’ Administració protegeix i empara des de 2006 aquests nens: Segons la Llei Orgànica 2/2006, del 3 de maig, els nens amb altes capacitats es consideren alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Segons això, se’ls ha de garantir una educació adaptada, que potenciï les seves habilitats i intel·ligència, integrat dins del seu centre escolar i respectuós

amb les seves peculiaritats emocionals. A més, poden ser beneficiaris d’ajudes econòmiques i subsidis específics.

Tot i això, estem lluny encara de donar l’ educació merescuda a aquests nens, perquè per fer-la realitat, ens manquen sistemes de detecció eficaços i flexibilitzacions en els continguts, els mètodes i la durabilitat dels estudis.

Pares i professionals hem de vetllar pels interessos d’aquests nens.

No només pels seus resultats acadèmics, sinó sobretot pels seus idealisme, perfeccionisme i sentit de la justícia, tenen molt a aportar a un futur molt proper.

Si vols saber-ne més pots consultar els següents enllaços:

http://www.mecd.gob.es/educacion-mecd/areas-educacion/sistema-educativo/educacion-inclusiva/necesidad-apoyo-educativo/alumnado-altas-capacidades.html

http://www.afins.org/

https://aesac.org/