Què és la síndrome del nen sacsejat?
Al nostre país, cada any, uns 100 nadons pateixen la síndrome del nen sacsejat, de vegades amb seqüeles greus i, ocasionalment, esdevenint mortal.
És per aquest motiu que, des del nostre web, volem compartir amb vosaltres la importància de prevenir-la.
La síndrome del nen sacsejat, descrit per primer cop al 1974 pel radiòleg nord-americà John Caffey, és el resultat dels danys produïts al cervell i la retina quan es sacseja amb força un nadó.
Els teixits cerebrals i de la retina es colpegen contra les estructures òssies del crani i s’inflamen. Alhora, els vasos sanguinis del cervell i la retina dels nens són molt fràgils i això fa que, en colpejar-se sagnin amb facilitat, especialment als menors de sis mesos.
El cap del nadó és molt gran proporcionalment a la mida del cos i els músculs del coll massa dèbils per a sostenir el seu pes, per la qual cosa no cal una sacsejada massa intensa per produir danys. Menys de cinc segons són suficients para provocar danys, que seran encara majors si acaben amb un cop contra el matalàs del bressol o el sofà.
El motiu més freqüent pel qual una criatura pot ser sacsejada és:
- un plor perllongat, que la persona cuidadora no aconsegueix calmar de cap manera, que esgota la seva paciència i acaba sacsejant al bebé.
- un intent de “reanimació” davant una situació que la persona cuidadora entén com a amenaça per a la vida del nadó (un ennuegament, un accés de tos perllongat, una apnea...)
- els llançaments de la canalla enlaire jugant de manera violenta (llençar a més de 20 cm de manera repetida es considera perillós)
Els símptomes inicials poden aparèixer poca estona després de la sacsejada com a somnolència excessiva o bé al contrari, com a irritabilitat, vòmits o convulsions
Un de cada deu nens sacsejats amb violència, mor.
Dels supervivents, la meitat presentarà seqüeles greus i irreversibles, com paràlisi cerebral, retard mental, ceguesa o epilèpsia.
Els nens que han estat sacsejats amb menor violència però repetidament, poden desenvolupar dificultats per a aprendre a parlar, manca de coordinació motora o problemes d’aprenentatge.
Per tant, MAI hem de sacsejar un nen!
Hem de recordar que, encara que la nostra intenció no sigui la de fer-li mal, la força d’un adult és més que suficient per provocar-li lesions greus si no s’utilitza amb control.
Els nens poden plorar per molt motius: per gana, per dolor, per estar iniciant una malaltia, per sentir bruts els bolquers, per estar cansats, per tenir son... per estar avorrits fins i tot!
Si la persona que en te cura no aconsegueix calmar-lo agafant-lo en braços, acariciant-lo, parlant-li suaument o gronxant-lo i sent que perd la calma, és preferible que deixi el nen tot sol al bressol que no pas el sacsegi.
Si, d’altra banda, trobem la criatura en apnea o ennuegat, tampoc hem de sacsejar-lo. Hem de recórrer a les maniobres de reanimació o de desobstrucció de la via aèria que es poden consultar als manuals de reanimació cardiopulmonar bàsica en pediatria.
https://www.alzina.cat/wp-content/uploads/2019/01/Auxili-El-meu-bebé-no-para-de-plorar.pdf
Dra Almudena Sánchez
Servei de Pediatria
Cap Les Hortes
Bibliografia
https://enfamilia.aeped.es/prevencion/sindrome-nino-zarandeado
https://www.aeped.es/sites/default/files/anales/50-6-13.pdf
https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0370-41062007000100007