Arguments Antivacunes Sí, però…

Arguments Antivacunes Sí, però…

“Les malalties enfront de les que vacunem, pràcticament han desaparegut d'Espanya"

És cert que, gràcies a la vacunació sistematitzada de tots els nens a Espanya, ha disminuït la majoria de les malalties enfront de les que vacunem. Molts dels pediatres d'avui en dia no hem vist mai una diftèria, un epiglotitis... Inicialment, pot semblar innecessari seguir vacunant contra unes malalties ja gairebé inexistents .

Tanmateix…

Aquestes malalties són encara freqüents en molts altres països, de manera que els viatgers que els visiten podrien tornar a introduir la malaltia al nostre territori .

Si les persones deixessin de vacunar-se, estaríem indefensos davant aquestes malalties podent aparèixer brots o epidèmies

“La major part dels nens que pateixen la malaltia, estan vacunats”

Evidentment això és cert. Les vacunes no són 100% efectives. Si la majoria dels nens estan vacunats, quan aparegui algun cas és més probable que es produeixi en un nen al que va fallar la vacunació.

Tanmateix…

Això és cert només si es vacunen la majoria dels nens. En el moment en que baixa la quantitat de nens vacunats, tot canvia. Aquí teniu un exemple perquè us sigui més fàcil de comprendre:

Imaginem un país de 100.000 habitants en què el 98% d'aquests tenen paraigües (equivalent al nostre exemple a les vacunes) i el 2 % no. D'altra banda, l'1% dels paraigües està espatllat. Aquest 1% equivaldria a les fallades vacunals. Finalment, en aquest país, les persones que tenen paraigües ofereixen acollir a 3 de cada 4 persones que no tenen paraigües. Aquest 75% d'individus aixoplugats equivaldria a la immunitat de grup.

Existeixen, doncs, 98.000 paraigües, dels quals 980 estan trencats.

D'altra banda, existeixen 2.000 persones sense paraigües, de les quals el 75%, 1.500, rebran recer i 500 quedaran sense paraigua.

Imagineu que plou en tot el territori. Quants es mullaran al país? doncs totes les persones que no tenen paraigües i no estan arrecerades sota el paraigua d'una altra persona (500 persones) i totes les que ho tenen espatllat (980 persones) . En aquest poble imaginari, es mulla més la gent si té paraigües (980) que si no ho té (500) .

Imaginem ara que en aquest país moltes persones decideixen deixar de tenir paraigües perquè pesa i els han convençut que la major part dels que es mullen tenen paraigües. En aquesta nova situació, només el 80% tenen paraigües (80.000) i un 20 % no (20.000). El dia que plou es mullen 5.000 persones sense paraigües (el 25% que no rep aixopluc) i 800 persones de les que sí que tenen paraigües (aquest 1% amb el paraigua trencat). Ara sí que es mullen més els que no tenen paraigua que els que sí ho tenen...

Aquesta situació és la mateixa que es produeix amb les vacunes. Quan vacunem als nens, no només protegim al nen que aquesta vacunant, sinó també estem protegint els no vacunats.

“Les vacunes tenen efectes secundaris”

Òbviament, com qualsevol fàrmac, les vacunes tenen efectes secundaris i de vegades poden ser greus. Com els té l'ibuprofè o el paracetamol. I també , com gairebé qualsevol substància aliena al nostre organisme, pot ocasionar una reacció al·lèrgica (també un préssec o un cacauet...).

Sí, però…

Les vacunes en l'actualitat són molt segures i la majoria dels efectes adversos són lleus i transitoris limitant-se a dolor passatger, tumefacció en el lloc de la punció o febre; el nombre d'efectes secundaris d'importància és molt petit i, si ho comparem amb el benefici que produeixen, podem dir que aquest risc és menyspreable.

Molts dels efectes secundaris dels que encara es parla (encefalopatia, paràlisi flàccida...) corresponien a les vacunes utilitzades fins fa alguns anys, com la DTPe (avui dia s'utilitza la DTPa ) o la pòlio oral (des de 2004 substituïda en el nostre país per la intramuscular).

 “Les vacunes contenen metalls pesants”

Dos metalls pesants s'han relacionat amb les vacunes: el mercuri present en el tiomersal i l'alumini utilitzat com a coadjuvant en moltes vacunes. Els metalls pesats són tòxics per al sistema nerviós central i s'acumulen en el nostre organisme.

Sí, però…

Les sals d'alumini s'usen com adjuvants de vacunes des de fa més de 70 anys. Mai s'ha registrat cap efecte advers relacionat amb l'alumini que contenen les vacunes. La quantitat d'alumini que contenen és molt inferior (menys de l'1%) a les quantitats d'alumini que de forma natural contenen, per exemple, els aliments habituals que consumim (com les verdures).

D'altra banda, el tiomersal és un conservant amb petites quantitats de mercuri. CAP vacuna de les utilitzades a Espanya el conté des de fa molts anys.

“Rebre moltes vacunes per diferents malalties alhora exposa el sistema immune de l'infant a molts antígens”

El nombre de antígens als quals s'exposa a un nen durant el seu programa vacunal és de 126. Aparentment, un nombre molt alt.

Tanmateix…

Quan un nen té un refredat comú s'exposa a entre 4 i 10 antígens. Si pateix una laringitis, s'exposa a entre 25 i 50 antígens d'una vegada. Si tenim en compte la gran quantitat de refredats a què s'exposa un nen, 126 és una xifra menyspreable , sobretot si tenim en compte que aquests antígens ens protegeixen de malalties mortals.

La realitat és que els nens estan exposats de manera natural a una elevadíssima quantitat d'estímuls antigènics per al seu sistema de defensa i, és precisament aquest estímul, el responsable en part que el sistema defensiu funcioni correctament.

 

Enllaços d'interès: 

Asociación Española de Vacunología

 

 

« Tornar